Reubicació de l’estació de servei del carrer d’en Bac de Roda

REUBICACIÓ DE L'ESTACIÓ DE SERVEI DEL CARRER D'EN BAC DE RODA PER MOTIUS DE SALUT PÚBLICA, REDUCCIÓ DEL TRÀNSIT I DE SEGURETAT I QUALITAT URBANA. 1. Objecte de la proposta Es proposa la reubicació fora del nucli urbà de l’estació de servei situada al carrer d’en Bac de Roda, 52, atesa la seva incompatibilitat amb els objectius de reducció del trànsit, protecció de la salut i millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, el marc normatiu vigent (qualitat de l’aire, avaluació ambiental, normativa industrial i urbanística) no només permet actuar, sinó que orienta clarament a allunyar activitats contaminants i de risc dels entorns residencials. 2. Justificació basada en evidència científica i dades ambientals Les gasolineres són focus d’emissió de substàncies com el benzè (carcinogen reconegut) i generen un efecte d’atracció de vehicles que incrementa el trànsit innecessari. Això, en un municipi ja afectat pel pas intens de la C-153, suposa afegir més pressió a un problema existent. 2.1. Impacte sobre la salut: exposició a benzè i compostos orgànics volàtils (COV) Les estacions de servei són fonts reconegudes d’emissió de compostos orgànics volàtils (COV), especialment benzè, classificat com a carcinogen del Grup 1 per l’Organització Mundial de la Salut. El benzè està associat a: Leucèmia i altres càncers hematològics. Alteracions del sistema immunitari. Efectes sobre el desenvolupament en infants. La normativa europea (Directiva 2008/50/CE) fixa un valor límit anual de 5 µg/m³ de benzè en aire ambient. Diversos estudis indiquen que: Les concentracions de benzè augmenten significativament en un radi de 50–100 metres al voltant de gasolineres. L’exposició és especialment rellevant en zones amb ventilació limitada i presència continuada de població resident. La ubicació d’aquesta instal·lació en ple nucli urbà implica una exposició crònica i involuntària de la població resident a substàncies cancerígenes, fet incompatible amb el principi de protecció de la salut pública. 2.2. Impacte acústic: soroll ambiental i salut El trànsit associat a una estació de servei genera un increment de soroll constant: El soroll de trànsit urbà intens se situa habitualment entre 55 i 75 dB(A). Maniobres de vehicles (acceleracions, frenades, vehicles pesants) poden superar puntualment els 80 dB(A). Segons l’OMS: A partir de 55 dB(A) augmenta el risc de molèsties greus. Per sobre de 65 dB(A) es produeixen efectes sobre la salut cardiovascular. L’exposició continuada al soroll s’associa a l’estrès crònic, a trastorns del son i a l’augment del risc d’hipertensió. La presència d’un focus addicional de trànsit en el centre urbà contribueix a superar els llindars recomanats de salut acústica. 2.3. Impacte en la generació de trànsit Les estacions de servei són reconegudes tècnicament com a generadores de trànsit (traffic generators): Atrauen vehicles que no tenen com a destinació el municipi, sinó únicament el repostatge. Generen fluxos addicionals de trànsit que se sumen al ja elevat volum existent, incloent-hi turismes, furgonetes i, en alguns casos, vehicles pesants. Incrementen el trànsit de pas i el trànsit intern. Generen maniobres d’entrada i sortida que redueixen la fluïdesa viària i incrementen el risc d’accidents. En un municipi ja afectat pel pas de la C-153, mantenir aquest tipus d’activitat al centre implica agreujar estructuralment el problema del trànsit, ja que afegeix circulació innecessària a una via ja saturada per la C-153 i genera més pressió sobre carrers adjacents. 3. Fonamentació en base a les normatives vigents El marc normatiu vigent, especialment en matèria de seguretat industrial, urbanisme i qualitat ambiental, no només permet sinó que justifica tècnicament la reubicació d’estacions de servei fora dels nuclis urbans densament habitats. 3.1. Salut i qualitat de l’aire La Directiva 2008/50/CE sobre qualitat de l’aire obliga a reduir contaminants com el benzè. La Llei 34/2007 de qualitat de l’aire estableix mesures per minimitzar emissions en zones poblades. Mantenir fonts emissores en zones residencials és contrari a l’esperit d’aquesta normativa. 3.2. Principi de prevenció i precaució La Llei 21/2013 d’avaluació ambiental obliga a prevenir impactes abans que es produeixin. La Llei 21/1992 d’indústria exigeix minimitzar riscos per a persones i béns. La proximitat d’una instal·lació amb combustibles a habitatges és tècnicament desaconsellada quan existeixen alternatives d’ubicació. 3.3. Capacitat municipal d’intervenció Legislació urbanística (POUM): Permet restringir usos incompatibles amb el medi urbà. Permet requalificar i reordenar activitats. Per tant, no actuar no és una limitació legal, és una decisió política. Aquest model és propi d’una planificació urbana obsoleta, basada en la centralitat del vehicle, i contradiu frontalment els principis actuals de ciutat saludable i mobilitat sostenible. Per tant, la reubicació no és una mesura radical, sinó una correcció necessària d’un desequilibri urbanístic històric. 4. Precedents i tendència estructural Diversos municipis han impulsat processos de reordenació urbana que han comportat: El trasllat de gasolineres fora dels centres urbans cap a zones periurbanes o polígons industrials. La no renovació de concessions o l’adaptació del planejament urbanístic per evitar la continuïtat d’aquestes activitats en zones cèntriques. La transformació dels espais alliberats en zones verdes, equipaments o espais per a vianants. En aquest sentit, municipis com Riba-roja de Túria han: Prohibit noves gasolineres en nucli urbà. Limitat usos potencialment molestos o perillosos. Altres municipis han optat per: Traslladar aquestes activitats a polígons. Recuperar espais centrals per a usos ciutadans. Aquests precedents responen a una tendència general cap a models urbans més saludables, segurs i orientats a les persones ja que treuen del centre allò que genera risc, contaminació i trànsit. 5. Proposta operativa Iniciar estudi tècnic de reubicació. Modificar el planejament urbanístic per tal de declarar incompatible aquest ús en el nucli urbà. Establir un calendari de transició realista. Negociar amb la propietat mecanismes de trasllat. Reconvertir l’espai en ús d’interès públic (zona verda, equipament, etc.). 6. Conclusió Atès que el municipi de Roda de Ter es troba actualment davant del repte de reduir l’impacte del trànsit al centre urbà, especialment el derivat del pas de la carretera C-153, així com de millorar la salut, la seguretat i la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest context, la presència d’una estació de servei en ple nucli urbà, representa un element que contribueix de manera significativa a agreujar aquestes problemàtiques. La presència d’aquesta estació de servei al centre de Roda de Ter: Incrementa el trànsit en una zona ja saturada. Exposa la població a contaminants cancerígens. Supera els llindars recomanats de soroll. Genera riscos evitables. D’acord amb tota l'argumentació exposada, la reubicació de l’estació de servei permetria: A. Reduir de l’impacte del trànsit amb: L'eliminació d’un focus d’atracció de vehicles en el centre urbà. La reducció de maniobres d’accés i sortida que interfereixen en la mobilitat local. La disminució del trànsit associat no essencial. B. Millorar la salut pública amb: La reducció de l’exposició a COV i contaminants associats. La disminució del soroll vinculat al trànsit i a l’activitat de l’estació. C. Incrementar la seguretat amb: La reducció del risc d’accidents en zones amb alta presència de vianants. L'allunyament d’una activitat potencialment perillosa (emmagatzematge de combustibles) de zones residencials. D. Coherència amb la planificació urbana sostenible amb: L'alineació amb polítiques europees i locals de mobilitat sostenible. La millora de l’espai públic i possibilitat de nous usos urbans. Per tant, reubicar la gasolinera a fora del nucli urbà representa prioritzar l’interès general en tant que es prioritza la salut dels residents, la seguretat dels vianants i la qualitat de l’espai públic. En canvi, mantenir la gasolinera dins del nucli urbà no aporta cap benefici estructural per al municipi que no es pugui obtenir en una ubicació alternativa. En definitiva, la seva reubicació no és només recomanable: és una mesura necessària, coherent amb la normativa i alineada amb l’interès general.

on

on

on

on

Millora de la salut pública

Reubicació fora del nucli urbà de l’estació de servei situada al carrer d’en Bac de Roda.